Article de l’Actual dia 14 juliol
Fa mandra
Fa mandra. Ho sabem. En som perfectament conscients.
Torna a haver-hi eleccions. Ara, espanyoles.
Després de la patacada soferta a les passades eleccions municipals i a moltes comunitats autonòmiques espanyoles, ara l’esquerra borbònica pateix perquè veu a venir que perd el poder. I la veritat és que s’ho ha ben guanyat.
La nostra missió no és apuntalar aquest règim. El 2017 Catalunya va posar el postfranquisme contra les cordes, però tota l’esquerra espanyola (i també les seves sucursals a Catalunya) va decidir posar-se al costat del règim, de la repressió, dels cops de porra, del 155 i de la persecució judicial.
Igual com va fer la dreta, l’esquerra espanyola va decidir jugar la carta de l’anticatalanisme, que a Espanya és un valor electoral molt sòlid. Però el que sembla que no han tingut en compte és que, en aquest tema, la dreta espanyola els porta molt d’avantatge. I posats a triar, la gent prefereix sempre l’original a la fotocòpia.
No, el nostre objectiu d’aquestes eleccions no és decidir qui serà el proper president d’Espanya. Això seria absurd. Sigui qui sigui, popular o socialista, ja sabem que serà anticatalà, que no respectarà res del que decideixi el Parlament de Catalunya i que farà tot el què pugui per ficar a la presó el President Puigdemont i els exiliats.
En aquestes eleccions, el nostre gran objectiu ha de ser que l’opció majoritària dels votants catalans sigui a favor de l’independentisme desacomplexat i valent. Aquell que va fer possible el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Durant les darreres legislatures, en molts moments, Míriam Nogueras ha estat l’única veu que ha tingut l’independentisme de veritat a Madrid. Malgrat el boicot deliberat que ha rebut per part dels mitjans de comunicació. Dels d’aquí i dels d’allà. I cal que es visualitzi aquí i arreu que la seva actitud és la que comparteix majoritàriament la societat catalana. Perquè és l’única viable.
Als catalans no ens poden enganyar amb la cantarella que, si no votem esquerres, tornarà el feixisme. Fa tot just un mes que PP i PSOE es van posar d’acord per apartar Xavier Trias de l’alcaldia de Barcelona – no ho oblidem, amb el suport entusiasta dels Comuns, que es van comprometre a aguantar la palangana a canvi de mantenir uns quants càrrecs públics d’entre 50.000 i 100.000 euros l’any.
Això de les dretes i les esquerres ja només serveix per enganyar a qui vol seguir deixant que l’enganyin. Només cal repassar el que ha passat a casa nostra aquests darrers anys per veure que l’únic conflicte real és entre l’independentisme i el règim postfranquista. Quan ells han tingut clar que la cosa anava de veritat, no han tingut cap mania a l’hora d’empassar-se tants gripaus com calguessin per tal d’anar tots a una contra el seu enemic real.
Nosaltres hem de fer exactament el mateix.
Ho tenim clar, oi??
Junts per Castellar