El mundial de Qatar o la corrupció dels valors de l’esport

 

Normalment no m’agrada parlar de temes que no tenen a veure directament amb la política municipal, o els temes que preocupen directament als castellarencs, però en aquest cas, haig de fer una excepció.
Normalment parlem de les bondats de la pràctica esportiva i, principalment en la formació d’infants i joves per tal d’adquirir-los per tota la vida, alguns d’aquests valors són els d’aprendre a treballar en equip; gaudir de l’activitat física per l’alliberament d’endorfines; aprendre a gestionar les frustracions i les emocions; saber guanyar i saber perdre; reconèixer les qualitats de l’adversari quan aquest ha jugat millor o, simplement és millor en la pràctica esportiva, ser generós i empàtic amb els companys i companyes d’equip… i tantes altres virtuts que en podríem dir derivades de la pràctica esportiva.
Ja sabem però, que en el cas de l’esport professional i en alguns esports com el futbol que generen passions, sovint els espectacles són lamentables pel que fa a l’ètica i comportament de socis, espectadors, jugadors, pares i mares de nens i nenes que practiquen l’esport, etc. Però aquesta vegada ens trobem en una situació ja del tot vergonyosa, el fet que la FIFA autoritzi un mundial en un país on no es respecten els drets humans, no cal repetir les dades que surten als mitjans de comunicació respecte a tots els drets vulnerats, als accidents i morts de treballadors, als drets de les dones… tot plegat és lamentable. I, encara més, si pensem en totes les tones de CO2 que emet anualment aquest país, que no compleix cap de les normatives que es demanen per lluitar contra el canvi climàtic.
Com a ciutadans del primer món, nosaltres lluitem a nivell municipal per intentar millorar la recollida selectiva, generar menys residus, quantes llars de Castellar ja tenen les seves instal·lacions fotovoltaiques? Malauradament sembla que fem petits esforços de formiga en aquests temes i en la lluita per l’accessibilitat i la igualtat de drets de les persones, per després acabar permetent situacions aberrants i vergonyoses com la que vivim avui dia.
Ja sé que aquestes paraules no agradaran a molta gent, però sí que demanaria que, encara que ens agradi el futbol, fóssim capaços d’enguany no fer-ne seguiment ni donar més rèdits dels que ja tenen i, sobretot, que aprenem per un futur a que no “ens colin més gols” i ser capaços d’aturar iniciatives com aquestes. Només el poble, els ciutadans podem aconseguir fer els grans canvis necessaris per esdevenir la societat que volem ser. Sinó al final, ens queixem, però acabem tenint allò que permetem.

Esther Font, Regidora de Junts per Castellar

Fem servir cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrarli publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l\\\'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús.   
Privacidad