El vicepresident i portaveu Josep Rius reitera la posició de Junts de no avalar una reforma de la llei de política lingüística “que no servirà per preservar la immersió del català a l’ensenyament i que no té consens de les entitats de la llengua”
L’executiva de Junts ha aprovat de manera unànime la proposta de decret llei que faran arribar al Govern per garantir l’aplicació de la immersió, protegir els directors de centre i deixar en mans del departament d’Ensenyament la validació dels projectes lingüístics.
Ho ha anunciat en roda de premsa el vicepresident i portaveu Josep Rius, que ha explicat que al llarg del dia d’avui, faran arribar la proposta al Govern i després als partits polítics parlamentaris que van participar de l’acord i a les entitats lingüístiques i del sector educatiu. “Creiem que és una proposta que pot refer el consens. La figura del decret llei evitaria que el TSJC pogués reaccionar, perquè un cop validat pel Parlament només podria ser recorreguda pel Tribunal Constitucional”, ha afirmat.
🎥 @josep_rius, en relació amb la defensa del català: "@JuntsXCat farà arribar al govern un decret llei per:
✅ Garantir l’aplicació de la immersió
✅ Protegir els directors de centre
✅ Deixar en mans del departament d’Ensenyament la validació dels projectes lingüístics." pic.twitter.com/IFiW8CwUTb— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) May 16, 2022
El el vicepresident ha reiterat la posició de Junts de no avalar una reforma de la llei de política lingüística “que no servirà per preservar la immersió del català a l’ensenyament i que no té el consens de les entitats de la llengua i del sector educatiu”. Rius ha agraït el suport de la Plataforma per la Llengua i de l’ANC a la decisió de Junts per Catalunya. “Sembla que hi ha més consens de les entitats a no reformar la llei que a reformar-la” ha insistit.
“No es tracta de desobeir, es tracta d’aplicar el marc legal vigent. La sentència del 25% és pedagògicament aberrant i políticament inacceptable. No podem permetre que un tribunal reguli l’ensenyament a Catalunya ni hem d’adaptar les lleis al que dicta un tribunal”, ha reblat Rius.
Per altra banda, el vicepresident ha exigit que l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, doni explicacions sobre l’espionatge del CNI en les negociacions per l’alcaldia de la capital el 2019. Rius ha afirmat que “l’espionatge deixa en mal peu l’alcaldessa” i que “com a membre d’un dels partits que forma part del govern espanyol, ha de demanar que s’investigui a fons, que s’arribi fins al final, començant per la desclassificació dels papers del CNI i la creació d’una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats amb llums i taquígrafs”.
El portaveu ha recordat que el 2015 Colau va arribar a l’alcaldia de Barcelona “beneficiant-se de la guerra bruta contra Xavier Trias” i que “ara hi ha la sospita que va aconseguir un segon mandat gràcies a una operació d’estat en què Manuel Valls era una peça clau”. “A Colau la perseguirà sempre l’ombra de la sospita. Les dues vegades que ha estat alcaldessa hi ha hagut l’ombra allargada de les clavegueres de l’estat. Ha de donar explicacions”, ha reblat.
🎥 @josep_rius: "L’espionatge deixa en mal peu l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Les dues vegades que ha estat alcaldessa hi ha hagut l'ombra allargada de les clavegueres de l'estat. Colau ha de donar explicacions." pic.twitter.com/VWEjiEi2af
— Junts per Catalunya🎗 (@JuntsXCat) May 16, 2022
Rius també ha criticat el paper d’ERC a l’ajuntament de Barcelona: “ens sorprèn que Maragall acusi Colau de col·laborar amb el CNI i que el desembre de 2021, quan ja sabia que era espiat, donés suport als pressupostos a l’Ajuntament de Barcelona i de l’estabilitat del govern municipal”. “No es pot blanquejar a qui t’espia, primer i denunciar-ho després, abans d’unes eleccions municipals”, ha reblat.
En aquest sentit, el portaveu ha reclamat una vegada més la desclassificació dels informes del CNI i l’obertura d’una comissió d’investigació al Congrés que aclareixi els fets i determini responsabilitats polítiques. Rius ha lamentat que “un mes després, la reacció política del govern espanyol ha estat decebedora” i que “estem davant un cas d’espionatge massiu que, a més de violar els drets de polítics independentistes, pot haver intentat alterar resultats electorals, com és el cas de l’ajuntament de Barcelona, o facilitar la detenció del president Puigdemont”.
Davant aquest cas, el portaveu ha demanat una vegada més que mentre no hi hagi una investigació efectiva, “la Generalitat ha de continuar limitant les seves relacions al govern espanyol a nivell tècnic i administratiu” i que “no hi pot haver cap reunió de la taula de diàleg, perquè seria blanquejar internacionalment l’espionatge contra l’independentisme”.
Barcelona, 16 de maig de 2022.
