Una vegada més, amb l’arribada del setembre encetem, entre d’altres coses, un nou curs polític. Amb els temps que corren, no s’albira un curs polític tranquil i, encara menys, previsible. D’entrada, aquesta tardor ens porta dates emocionalment molt assenyalades per a tots els catalans que, d’una manera o altra, vam viure molt de prop els fets d’octubre del 2017.
Fa un any, quan preparàvem el primer d’octubre, no esperàvem que l’estat reaccionaria amb la virulència amb què ho va fer perquè, als ulls de l’Europa del segle XXI, era una actuació impròpia d’un estat suposadament democràtic i membre de la UE. I tampoc pensàvem que l’Europa democràtica toleraria l’existència de presos polítics en un dels seus estats membres. Malgrat tot, la situació que tenim és la que és, i hem d’afrontar-la sense caure en les provocacions dels “comandos Arrimadas”, que, descaradament, estan capficats en provocar la violència per deslegitimar un moviment pacífic i democràtic.
Darrerament, ens trobem amb persones que a la vista dels darrers esdeveniments se senten desmotivades, desencantades i fins i tot emprenyades amb la situació política, i probablement tenen tota la raó. Però no podem, o més ben dit, no tenim dret a deixar de mobilitzar-nos quan hi ha 9 persones injustament empresonades, alguns des de fa prop d’un any, per haver defensat els nostres drets democràtics o, simplement, per haver aixecat la veu davant les injustícies. No tenim dret a estar cansats, no tenim dret a defallir, no tenim dret a deixar escapar cap oportunitat per manifestar-nos i explicar al món el que està fent l’estat espanyol. I la Diada, amics i amigues, és una nova oportunitat que tenim per fer-ho.
Aviat començarà el judici als presos i probablement sentirem i veurem mentides, tergiversacions, abusos de poder i no sabem quantes coses més. Per sort, la batalla no l’hem de guanyar aquí. La batalla l’hem de guanyar a fora, als tribunals internacionals. I el camí no serà ni fàcil ni curt, però valdrà la pena. De moment, els exiliats ja han guanyat a la justícia espanyola en els tribunals estrangers. Així que tornem-hi, amb il·lusió, amb esperança: llum als ulls i força al braç!!
