A hores d’ara, un ja no s’hauria de sorprendre de la baixesa moral que destil·len moltes de les accions promogudes pel PSC d’avui dia (recordem la “desinfecció” que reclamava fa uns mesos Josep Borrell, avui Ministre d’Afers Exteriors). En el ple municipal de la setmana passada, el grup socialista va votar en contra de penjar un llaç groc a la façana del consistori i va rebutjar donar suport a una moció que condemnava la violència policial. Acte seguit, però, els socialistes van presentar una moció amb el suport d’ERC, a favor d’acostar els presos i, comptant amb el vistiplau d’en Llarena, demanar-ne l’alliberament. En què quedem? L’ambigüitat no és una opció justa en el context actual.
Vagi per davant que des del nostre espai polític sempre hem exigit i exigirem l’alliberament dels presos, el retorn amb garanties dels exiliats i la restitució dels seus drets civils, polítics i socials, en tant que entenem que no han comès cap dels delictes que se’ls imputen. Dit això, no estem disposats de cap manera a assumir les tesis de l’opressor i caure en el parany del relat judicial espanyol. No oblidem que estem parlant d’ostatges als quals es vol escarmentar amb dècades de presó a mode d’exemple per haver donat la veu al poble. Nosaltres preferim demanar-ne l’alliberament, sense matisos. No voldríem donar a una violació dels drets humans dels nostres polítics la dignitat d’un matís i menys tenint en compte que la injustícia i el patiment segueixen sent els mateixos, estiguin tancats al nostre país o a 600 km d’aquí. Seguiran veient a les seves famílies el mateix número d’hores però amb la diferència que ara se’ls tractarà com a tots els altres presos (almenys en aquest respecte) i se’ls permetrà el dret d’estar a prop del seu lloc de residència.
És lamentable que es presenti l’acostament a presons catalanes com si fos un gest polític sorgit de la generositat, quan simplement és un dret més que l’estat espanyol ha vulnerat deliberadament per tal de castigar els líders de l’independentisme i les seves famílies. En definitiva, aquesta és una prova més que exemplifica que el que tenim al davant són presos polítics als quals se’ls està fent un judici ideològic en un context de nul·la independència del poder judicial.
Aquesta moció era una pell de plàtan col·locada astutament pels còmplices del 155 que perseguia dos objectius principals. D’una banda, plantejar el debat com una qüestió estrictament judicial assumint el relat del jutge Llarena, relat que nosaltres no estem disposats a assumir. D’altra banda, el PSC intenta ara difuminar la seva participació en la repressió i el seu paper com a còmplice del 155 en el context d’un debat que vàrem obrir des de Junts per Castellar oferint als altres partits independentistes fer una llista única. Doncs bé, nosaltres ni oblidem, ni creiem que –en l’actual context repressiu– hàgim de perdonar. Demanem sense complexos: LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!
