Era una possibilitat, però pensàvem que no serien capaços. I sí. Ho han fet. Dolors Sabater ja no és l’alcaldessa de Badalona. El PP va oferir l’alcaldia al PSC a través d’una moció de censura. I el 92,6% dels militants socialistes va votar-hi a favor. La proposta de Xavier Garcia Albiol, l’home que el Consell d’Europa fa servir com a exemple de polític racista, era massa llaminera. Des de dimecres, el socialista Àlex Pastor ja és el nou alcalde. Que allò que el 155 ha unit, no ho separi ser d’esquerres.
Divendres li va tocar el torn a Jaume Collboni. En un acte de Sociedad Civil Catalana, el cap del grup socialista a l’Ajuntament de Barcelona va trobar-se tan integrat que va engrescar-se i va acabar la seva intervenció faltant al respecte a tota la pagesia del nostre país, contraposant la imatge dels tractors amb la del progrés. Típica reacció de cosmopolitisme per part d’aquells ciutadans del món que desconeixen que hi ha vida més enllà de l’àrea metropolitana de Barcelona
Per altra banda, dissabte va tenir lloc a Tarragona la inauguració dels Jocs del Mediterrani. Aquells que havien de fer-se el 2017, però no va ser possible perquè l’Estat Espanyol es va negar a complir amb els seus compromisos d’inversió. Sí, en això també.
Malgrat que l’alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, havia anunciat al matí que ja no hi havia entrades disponibles per a la inauguració, l’estadi municipal presentava una mitja entrada justeta. Semblava que la gent sabia el què s’estalviaria, perquè la cerimònia d’inauguració va ser un autèntic homenatge al mal gust: rància, carrinclona i casposa. Fàcilment hauria pogut passar per una jura de bandera de mitjans dels anys 70. Incloent-hi el públic, és clar. Ja han sortit notícies de que van ser distribuïdes deliberadament només a entitats unionistes. El resultat: xiulets i insults al President Torra, i absència total de signes de catalanitat. De fet, ni tan sols van tenir el detall de convidar castellers. A Tarragona…
Pel que fa a les competicions esportives, s’ha de reconèixer que s’estan batent tots els rècords. No esportius, sinó de menys assistència de públic. Cada vegada que les càmeres de televisió obren el pla, es pot comprovar que totes les instal·lacions són buides. Però buides del tot. En la seva obsessió per evitar qualsevol tipus de reivindicació, ha estat pràcticament impossible aconseguir entrades. El govern municipal ha preferit un fracàs total d’assistència abans que veure imatges que escapessin al seu control. De moment ja hi ha hagut vagues de jutges per no cobrar, medallistes que han hagut de posar-se la medalla ells mateixos com si fossin el Màgic Andreu, versions “a capella” d’algun himne, perquè la megafonia tampoc funcionava… Fins i tot s’ha hagut d’ajornar la final de bàdminton femení… perquè s’havien perdut les claus del pavelló!!! I segur que, d’aquí a la cerimònia de clausura, encara ens espera més d’una sorpresa.
Són tan sols tres exemples. En menys d’una setmana. Aquest és el projecte de municipi i de país que ens proposa el partit socialista.
Després no diguem que no estem avisats.
