Recentment, la comunitat educativa catalana ha estat objecte de furibunds embats per part de tots els poders fàctics espanyols. I quan diem tots, són tots. Per començar, hi ha un executiu la política educativa estrella del qual es basa en “españolizar a los niños catalanes”. Després, també tenim uns cossos policials que, com ha quedat provat, s’inventen descaradament informes que no s’aguanten per enlloc, seguint fil per randa les ordres dictades per les clavegueres d’Interior. Per una altra banda hi ha el poder judicial, amb fiscalies que afinen i jutges que veuen delicte d’odi en fomentar el pensament crític, però no consideren violació que cinc salvatges abusin sexualment d’una noia. I per acabar d’amanir-ho, no poden faltar-hi els mitjans de comunicació, experts en tergiversar els fets, manipular la informació i publicar imatges, noms i cognoms d’aquells a qui el règim vol castigar i escarmentar.
La caverna espanyola (la vella i la nova) sempre ha tingut somnis humits amb la destrucció de l’escola catalana. I el que és més important: ELS SEGUIRÀ TENINT. Els seguirà tenint perquè aquests dies hem demostrat que no claudicarem mai davant dels atacs contra els nostres professors ni contra el nostre model educatiu i lingüístic. No suporten que a les nostres escoles s’ensenyin tres llengües, ni que sigui un model de cohesió i d’èxit, ni que es donin les eines perquè els nostres fills esdevinguin ciutadans lliures, cultes, tolerants i crítics.
L’ultranacionalisme espanyol, amb la seva voluntat d’uniformitzar-ho tot, desitja que només s’ensenyi el castellà a l’escola. No vol estudiants crítics perquè això els debilita. Una ment crítica i lliure és el que més atemoreix a la caverna perquè saben que una persona culta i crítica és una persona poc manipulable i això va en contra dels seus interessos.
Som molts els qui hem vist i hem patit en les nostres carns l’autèntica manera de ser de l’Estat espanyol. La manera com s’ha comportat sempre, la del vèncer i no convèncer. Ara ja és massa tard. A molts de nosaltres ja no ens convenceran mai i aquest cop ja no ens deixarem vèncer perquè n’estem realment farts. No deixarem passar ni una més. Ara els ha tocat als professors, però no sabem a qui li pot tocar demà. Avui, però, tots som els #9delpalau.
