“Jordis”, no esteu sols
Volem aprofitar aquest espai per a mostrar el nostre més rotund rebuig a les detencions dels Presidents d’Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana, en Jordi Cuixart i en Jordi Sànchez.
És absolutament injustificable i inadmissible que un país que s’anomena democràtic en ple segle XXI tingui presoners polítics, perquè això és el que són “els Jordis”, persones empresonades per llurs idees, persones que durant anys van organitzar les majors manifestacions de tota Europa, sense que es trenqués ni una trista paperera. Persones que han fet de la lluita pacífica i del civisme la seva manera de fer. Acusar aquestes persones del delicte de sedició és del tot desproporcionat i ridícul.
Aquests empresonaments atempten directament contra les llibertats democràtiques i polítiques, i dificultaran seriosament l’encontre de punts de confluència per a poder establir un primer diàleg, diàleg necessari que d’altra banda no pot ser menystingut ni rebutjat per part de l’estat espanyol, perquè si no hi ha diàleg, és que no hi ha propostes, no hi ha res a oferir a l’altre, no hi ha raons a exposar, ni negociació, ni il·lusió… Quan no tens res de tot això només et queda la imposició i la força bruta.
El Major Trapero demanava als Mossos després de l’ovació rebuda al seu retorn de Madrid, mantenir el nivell de dignitat que sempre ha tingut aquest cos policial i seguir actuant de la mateixa manera que s’ha vingut fent, anteposant, com no pot ser d’una altra manera, el servei a les persones i la protecció dels seus drets per davant dels interessos polítics externs. Compartim totalment les paraules del Major i des d’aquí li agraïm la seva lleialtat vers el poble català en aquests temps tan difícils per a ell i per a tot el cos dels Mossos.
Amb aquestes actuacions dels darrers dies, és evident que l’estat no recapacita, ans el contrari, intensifica l’ofensiva contra Catalunya a causa de la seva impotència per no haver pogut desbaratar el referèndum, tot i l’operatiu policial i judicial que van desplegar. A això hi hem d’afegir la complicitat sorprenent de les institucions europees que no volen prendre partit per por a ficar-se en un jardí que els perjudiqui.
Per tant, fiquem-nos al cap que si nosaltres no ens creiem el nostre projecte no se’l creurà ningú. El millor homenatge que podem fer als “Jordis” és seguir mobilitzats pacíficament i cívicament, com ells sempre han reclamat.
