Han guanyat, però podran governar?
El denominador comú d’Artur Mas, Inés Arrimadas i Alberto Núñez Feijóo és que tots tres han viscut de primera mà les caramboles de l’aritmètica parlamentària. O dit d’una altra manera, allò de que guanyar unes eleccions no necessàriament és sinònim de poder formar un govern. En vista dels resultats sorgits de les urnes el passat diumenge, hi ha una probabilitat no menor que Salvador Illa passi a formar part d’aquest col·lectiu.
És una evidència que el bloc independentista tot sol no suma, però a l’altra banda de l’hemicicle, l’escenari no és gaire millor. Amb una ERC que no sembla estar per la labor de reeditar un tercer tripartit, els socialistes ho tenen francament difícil per configurar un govern. Illa, amb la seva deriva espanyolista orientada a la caça del votant de Ciutadans, s’ha situat en un terreny on la seva única opció de ser president, encara que remota, és aliant-se amb PP i Comuns i buscant l’abstenció de Vox. Personatges destacats dins l’espanyolisme com ara Vidal-Quadras o Arcadi Espada ja s’hi han manifestat a favor. Mentrestant, la maquinària mediàtica i propagandística ja dóna per fet que la victòria d’Illa el convertirà automàticament en president i que l’independentisme està acabat.
Mentrestant, el president Puigdemont ha pres la iniciativa anunciant que optarà a la investidura. L’aposta passa per refer ponts amb ERC i la CUP, tot i que sense l’abstenció d’un tercer, a la pràctica, el PSC, tampoc prosperaria. Si més no, tot i ser igualment difícil, és un plantejament més coherent i versemblant que el panorama que se li dibuixa a Illa per aconseguir la presidència. En qualsevol cas, l’amenaça de noves eleccions a la tardor és ben real, fins i tot més que la possibilitat que Illa o Puigdemont acabin sent investits.
Al final, la decisió del que faci el PSC la prendrà la Moncloa. Sánchez sap que l’última trinxera que li queda per fer front a la dreta espanyola – la política i la judicial- i als barons del seu propi partit és Catalunya. Si tria l’ “a por ellos”, quedarà retratat i Junts no tindrà cap motiu per sostenir ni un minut més el govern central. En cas contrari, caldrà veure si, de la mateixa manera que va prendre la presidència a Feijóo malgrat quedar per darrere, s’avindria a fer política i, eventualment, facilitar un govern presidit per Puigdemont.
Agrupació local de Junts per Castellar
