Veritats incòmodes sobre la gestió de l’aigua
Catalunya viu des de fa mesos un episodi de sequera alarmant. El Vallès i en concret la nostra vila estan subjectes a restriccions en el consum d’aigua per la manca de pluges. L’actual context d’emergència climàtica i la pròpia irregularitat del clima mediterrani ens aboquen a gestionar els recursos hídrics d’una forma molt més eficient i responsable que com s’ha estat fent fins ara. Malgrat que les dades situen els catalans com una de les societats europees que fem un ús més responsable de l’aigua en termes de consum per persona i dia, encara hi ha molt marge de millora.
De la mateixa manera que els incendis s’apaguen a l’hivern, les sequeres s’han de gestionar quan els embassaments són plens. Fa pocs dies es publicava que Catalunya perd una quarta part de l’aigua potable a causa de fuites pel mal estat o la mala gestió de la xarxa d’abastiment. Només l’any passat es va malbaratar l’equivalent a un pantà de Sau sencer, segons l’ACA. Per tant, no es tracta només de reduir el consum de l’usuari final, que també, sinó de fer una gestió eficient dels recursos de què disposem.
Els entramats municipals són els que registren la major part de les pèrdues de la xarxa i és on cal actuar de forma urgent, independentment de si la gestió de l’aigua és municipal, mixta o està en mans de privats. Sovint, molts ajuntaments són incapaços d’afrontar per si sols la despesa que suposa renovar el sistema de canonades i no reben prou suport de la resta d’administracions per fer-ho. Quan la gestió està externalitzada, és indispensable que l’administració vetlli perquè l’empresa concessionària efectuï les inversions necessàries. Per altra banda, cal apostar per una diversificació de les fonts d’aigua disponibles, incloent el reaprofitament de les aigües grises per a usos no potables, com el WC o el reg i impulsar la construcció de dessaladores alimentades amb energia renovable.
En qualsevol cas, en tant que l’aigua és un bé escàs, és imprescindible establir els preus de l’aigua en funció del valor que poden generar-ne els diferents usos. Massa vegades s’han utilitzat les polítiques hídriques com a moneda de canvi i com a mecanisme de compra de vots en comptes de considerar les externalitats de l’ús que se li donarà a l’aigua, i això s’ha d’acabar. Defensem una gestió de l’aigua eficient, responsable i sostenible, perquè comptem amb els recursos i la tecnologia, i està a les nostres mans fer-ho possible.
Castellar del Vallès, 14 d’abril de 2023
