Avui hem fet l’acte a l’Auditori Miquel Pont, de la política de transició energètica que estem impulsant des de Junts per Catalunya, els 4 ponents ens han exposat molt clarament quin son els objectius que tenim i han posat en evidència el malament que s’ha fet fins ara.
En la situació actual el principal vector energètic que usem a casa nostra és el petroli amb els efectes ambientals nocius que comporta, a causa del canvi de paradigma es preveu que la demanda en electricitat augmenti molt en els anys vinents, per tant, és clau i inexcusable invertir en RENOVABLES. Les directives europees assenyalen quins objectius hi ha d’haver a curt i mitjà termini posant objectius concrets i definint conceptes com les Comunitats d’energia renovable, dient que els estats han de garantir que aquestes Comunitats tenen dret a PRODUIR, EMMAGATZEMAR, COMPARTIR aquesta energia… a Espanya aquest dret es vulnera, ja que diu que només pot anar l’electricitat fotovoltaica en teulades fins a 2 km.
La transició energètica es fa en primera persona, més que mai les decisions i les actuacions personals són imprescindibles per revertir la situació. Cal un canvi de mentalitat a molts nivells, des de l’ús dels recursos, i en això hem de parlar d’eficiència a tots nivells, des de les característiques energètiques dels edificis, els tipus de transport i l’ús adequat dels diferents tipus d’energia. Existeixen diverses directives europees sobre aquests temes particulars.
Al Vallès occidental ens caldria (complint les directrius europees d’estalvi i eficiència i pensant en les necessitats previstes pel 2040) més de 5000 MW per ser 100% renovables, cosa que implica una despesa també de més de 5.000 milions d’euros, però implica un estalvi de 25.000 Milions d’euros en importacions de recursos fòssils, per tant, és clarament molt rendible, però implicaria destinar un 10% de la superfície de la comarca a la generació d’electricitat. A Castellar aquests números serien: necessitaríem uns 165 megawatts, que costarien uns 170 Milions d’euros, però que suposarien un estalvi de 734 Milions d’euros; no obstant això, suposaria també usar un 4,2% de la superfície del poble en renovables.
Per assolir els reptes que tenim, calen decisions polítiques valentes, trencar autarquies i entendre la solidaritat entre territoris, posant com a Kilòmetre 0 a Catalunya, això vol dir que, hi ha d’haver llocs puntuals i concrets que s’han de destinar a la macrogeneració elèctrica renovable, i compartint les diverses formes on es fa segons els recursos de cada zona. Així, com tothom entén que les hidroelèctriques es van construir allà on hi ha més aigua, s’ha d’entendre que els parcs eòlics s’han de posar on hi ha vent i amb això no hi ha discussió possible, independentment que tota construcció es faci amb els criteris d’eficiència energètica i es promoguin les Comunitats Energètiques, i la implantació d’energia solar a teulades particulars, edificis públics, pàrquings públics, etc. Perquè per molt que omplim Catalunya de teulades solars, no arribaríem ni al 17% de les necessitats d’electricitat.
Si no ens posem les piles, ens trobarem davant d’una dependència energètica extrema de la resta d’Espanya i Europa, perdent a més l’oportunitat de generar riquesa i millorar l’economia, a banda del gran estalvi produït, i no en parlem ja de si volem ser independents. La independència no es pot assolir sense independència energètica.
Castellar del Vallès, 4 de febrer de 2023
