Fa uns dies es van presentar en una roda de premsa conjunta de les conselleres Lourdes Ciuró i Violant Cervera, responsables respectivament dels departaments de Justícia i Drets Socials, iniciatives per posar fre a les ocupacions il·legals. En concret, les mesures proposades van especialment dirigides a combatre les ocupacions que generen problemes de convivència i alarma social a l’entorn.
Catalunya és l’indret on es registren més ocupacions de tot l’Estat i, alhora, és el territori amb el preu de l’habitatge més car. Fer front al problema de l’habitatge no és una tasca senzilla i no cal dir que les solucions màgiques no serveixen per a gaire més que per agitar el populisme i engreixar els discursos simplistes de bons i dolents. En una societat del benestar avançada, el dret a la propietat ha de ser compatible amb el dret a un habitatge digne i assequible. En un país modern, ningú que no fos un delinqüent hauria de veure’s obligat a ocupar una propietat aliena. Això implica incrementar el parc públic d’habitatge, una de les assignatures pendents que tenim com a país.
Ara bé, l’ocupació no pot ser considerada un recurs lícit. I particularment, s’ha de tenir tolerància zero amb aquella ocupació que acaba derivant en conflictivitat social. Estem parlant d’aquelles ocupacions amb un marcat caràcter delinqüencial, sovint protagonitzades per màfies i grups criminals que generen un clima d’inseguretat en les comunitats i fan la vida impossible als veïns.
Les modificacions previstes a tals efectes al Codi Civil català i a la Llei d’Habitatge donaran eines als ajuntaments i a les comunitats de propietaris per demanar el desallotjament d’immobles ocupats de forma il·legal quan el propietari no ho hagi fet. A més, es preveuen mesures coercitives per als propietaris que es desentenguin de les seves obligacions vers les activitats que duen a terme els ocupes dintre dels seus habitatges. En cas de persistència en l’incompliment per part dels propietaris, la Generalitat podrà obligar a la cessió d’aquests immobles per a lloguer social. L’objectiu és acabar amb la deixadesa amb què grans tenidors com la Sareb, entitats financeres i fons voltors, gestionen aquests habitatges buits, que són el blanc de les màfies de l’ocupació.
Aquestes mesures creiem que van en la bona direcció, ja que persegueixen dues fites molt rellevants: d’una banda, acabar amb l’ocupació que altera la pau social i, de l’altra, en l’actual context d’emergència habitacional, permetre que aquests immobles puguin posar-se al servei dels qui més els necessiten.
Junts per Castellar
