L’Estat espanyol és a la cua del transport de mercaderies per ferrocarril a la Unió Europea
El vicepresident Jordi Puigneró ha presidit avui la Taula Estratègica del Corredor Mediterrani, on ha denunciat els incompliments de l’estat espanyol amb el corredor mediterrani: cap de les 33 actuacions que l’Agenda Catalana del Corredor Mediterrani (any 2011) previstes pel 2020 està completada. 5 estan parcialment en servei, 6 estan en obres, 14 en projecte o estudi, 8 sense tramitació i només dues s’han posat en servei, però de manera incompleta. El vicepresident ha denunciat la passivitat dels diferents governs espanyols amb les infraestructures a Catalunya i en concret amb el Corredor del Mediterrani. L’última ampliació de Rodalies que es va fer a Catalunya va ser el 1975: “és un corredor que ha vist passar sis governs diferents amb 8 ministres de Foment. Quan això passa vol dir que no hi ha voluntat política”, ha afirmat.
A la cua de la UE en el transport de mercaderies per ferrocarril
Un dels àmbits més penalitzats pels retards i ineficiències en el desenvolupament del Corredor Mediterrani és el del transport de mercaderies per ferrocarril, que és estratègic en la descarbonització de la mobilitat i la lluita contra el canvi climàtic.
El vicepresident ha posat de relleu és que l’estat espanyol és tercer per la cua de la Unió Europa en el transport de mercaderies per ferrocarril, amb un 4,8%, només superat per Grècia (2,5%) i Irlanda (0,6%). La mitjana europea és del 17,7%. Al capdavant hi ha països com Letònia (73,6%) o Lituània (67,4%).
La UE fixa com a objectiu reduir els gasos d’efecte hivernacle un mínim del 55% fins el 2030 i, per assolir la neutralitat climàtica el 2050, les emissions de GEH procedents del transport s’han de reduir un 90%. “Tots els arguments econòmics i mediambientals diuen que el corredor ferroviari és imprescindible. Si es fa una marginació conscient del corredor mediterrani, això només pot obeir a criteris polítics”, ha afirmat Puigneró.
Catalunya, a més, té un PIB de 250.000 MEUR, segons dades de 2019, i representa el 16% de la població i el PIB de l’Estat. A banda, lidera amb el 26% les exportacions de tot l’Estat. En aquest sentit ha denunciat que “no és un bon presagi” que “l’Estat espanyol és líder en el ranking d’incompliments de la UE amb 100 expedients oberts” i per reforçar el seu argument ha posat de manifest que hi ha un mandat de la UE obliga els estats a treure el 20% de les mercaderies en tren abans del 2030. “El corredor té sentit si arriba a les empreses, millora la seva competitivitat i treu camions de l’autopista”, ha afirmat.
Principals necessitats no cobertes
La línia ferroviària entre Tarragona i València continua sense ser d’alta velocitat. Com a conseqüència, es triga el mateix en anar a de Barcelona a València: 2,5h (359 km) que de Barcelona a Madrid, quan la distància és el doble (620 km). A més, cap dels tres aeroports està connectat a l’alta velocitat i la nova terminal de l’aeroport de Barcelona-El Prat segueix sense tenir una connexió ferroviària.
D’entre llistat de les principals necessitats no cobertes, també hi consten la no execució dels nous accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona; la no execució de les 4 terminals logístiques previstes al protocol subscrit amb l’Estat: les noves terminals del Penedès i de l’antiga llera del riu Llobregat i les remodelacions de les terminals de la Llagosta i de Vilamalla; o els sobrecostos d’explotació del peatge del túnel del Pertús, el cànon d’ús de la línia d’alta velocitat i els costos de lloguer de les locomotores, entre d’altres.
La proposta del Govern
Des del Govern de la Generalitat proposen una trentena d’actuacions que permeten una reducció en emissions de més de 450.000 tones anuals de CO2. D’entre aquestes actuacions destaquen un nou corredor de mercaderies al Camp de Tarragona, un nou accés viari al port de Barcelona, una nova línia d’alta velocitat entre Castelló i Tarragona o un accés ferroviari de la T1 de l’aeroport de Barcelona.
El total de les actuacions proposades són:
A la xarxa ferroviària
- Salt de moltó de Vila-seca
- Triplicació de via Martorell-Castellbisbal
- Nou corredor de mercaderies al Camp de Tarragona
- Colls d’ampolla no infraestructurals:
- Promoció de serveis multimodals de mercaderies
- Gestió de les terminals ferroviàries del Nus logístic de Barcelona
A la xarxa viària
- Nou accés viari al port de Barcelona
- Enllaços i ampliació de capacitat a l’AP-7
- Finalització tram Olesa-Viladecavalls B-40
- Desdoblament variant Figueres A-2
- Acabament del tram Valls – Montblanc de l’A-27 i connexió amb l’AP-2
- Nous enllaços a l’AP-2 i transformació de la N-240 entre Borges i Lleida.
Per a millorar les prestacions:
- Nova línia d’alta velocitat Castelló-Tarragona
- Dotació de vies d’apartat de 750 m i adequació de la infraestructura al gàlib de mercaderies
- Implantació d’ample estàndard Castelló – Nus de Vilaseca
- Implantació del tercer fil Vila-seca-Reus-Pol. Nord
- Implantació del tercer fil Nus de Vila-seca – Nus de Castellbisbal
- Implantació del tercer fil Saragossa/Lleida – Reus/St. Vicenç de Calders (passant per Valls)
- Implantació del tercer fil Vilamalla – Portbou
Per a reforçar la resiliència del sistema:
- Renovació i defensa de la infraestructura davant riscos meteorològics
- Implantació del 3r fil Vilamalla-Portbou
- Habilitació d’un encaminament preferent per al trànsit de mercaderies al Camp de Tarragona.
- Implantació dels ramals que hi falten als nusos ferroviaris de Picamoixons i Reus per a permetre tots els moviments.
Per a millorar la integració i intermodalitat:
- Accés ferroviari a la T1 de l’aeroport de Barcelona
- Estació intermodal del Baix Llobregat
- Estació intermodal Aeroport de Girona
- Estació intermodal del Camp de Tarragona
Per a millorar la integració i intermodalitat:
- Estació intermodal de Barcelona-la Sagrera
- Ampliació de l’estació intermodal de Barcelona-Sants
- Nou accés ferroviari al port de Tarragona
- Nou accés ferroviari al port de Barcelona
- Nou accés viari al port de Barcelona pel sud
- Terminals de l’antiga llera del riu Llobregat
- Terminal de la Plana de Lleida
- Terminal del Penedès
- Terminal del Vallès (la Llagosta)
- Terminal de l’Empordà (Vilamalla)
- Ramals industrials
Barcelona, 8 de juny de 2022.
