“Presentem esmenes ambicioses perquè per salvar el català no podem acceptar acords de mínims” apunta Pilar Calvo
La diputada Pilar Calvo ha presentat 80 esmenes al Projecte de Llei General de Comunicació Audiovisual, posant especial atenció a la defensa del català. “Si salvar el català és la màxima prioritat, no podem acceptar un acord de mínims”, explica la diputada en el text registrat. Segons Plataforma per la Llengua, l’ús social del català s’ha reduït a tots els territoris del domini lingüístic fins a només un 32% de parlants habituals; “aquesta, per damunt de qualsevol altra, ha de ser la quota de referència per totes aquelles persones, entitats i formacions polítiques compromeses en i amb la defensa de la nostra llengua”, subratlla la diputada.
Des de Junts, fem una crida a fer “front comú en la defensa del català”, però també del gallec i l’eusquera, llengües pròpies d’altres territoris, perquè “tindrem més opció de salvar-les si sumem forces en la defensa d’aquest patrimoni immaterial”. En aquest sentit, hem treballat estretament amb entitats com Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural, amb les que compartim que “si el futur de la llengua passa per la seva presència en les plataformes de continguts audiovisuals, més enllà del blindatge que en podem fer a l’escola, hem de ser tan exigents com ho són els altres països membres de la Unió Europea”. Calvo també adverteix que “si no volem perdre el control de la presència del català en el catàleg audiovisual, no podem cedir de cap manera les competències dels organismes autonòmics com el Consell de l’Audiovisual Català, que fins ara han estat vigilants de la bona praxi en la televisió pública lineal i que han de mantenir la seva funció de salvaguarda a Internet”.
D’altra banda, la Directiva Europea 2018/1808 del Parlament Europeu i del Consell que ara s’ha de transposar, té com a finalitat protegir la diversitat cultural i lingüística de la Unió Europea, i està alineada amb la Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals que els Estats membres del Consell d’Europa van acordar el 1992 per defensar i promoure totes les llengües d’Europa, també les regionals o minoritàries que parlen uns 40 milions d’europeus. Dins d’aquest marc legislatiu europeu, des de Junts impulsem aquestes esmenes que pretenen “corregir i millorar aquells articles del text del Projecte de Llei en els que ens juguem, totes i tots, el llegat lingüístic i cultural dels futurs catalans, gallecs i bascos”.
“Presents, productius i competents per salvar el català”
- Presents
La Directiva estableix que hi ha d’haver un 30% de quota de contingut d’obra europea. La meitat, un 15%, ha de ser en les llengües oficials de cada Estat membre. Davant d’això, demanem que d’aquest 15% també se’n reservi la meitat, el 7,5%, a les llengües cooficials: català, gallec i eusquera. Aquesta petició ha de ser, tal i com s’esmena en l’art 114.1, “una obligació no només per als prestadors de serveis de comunicació audiovisual establerts a l’Estat espanyol, sinó també per aquells que presten o dirigeixen els seus serveis a les audiències de l’Estat”. Amb el literal actual del Projecte de Llei, queden excloses les plataformes més importants. “No s’ha blindat cap percentatge pel català, el gallec o l’eusquera a Netflix, HBO Max o Disney Plus, per posar alguns exemples”, insisteix la diputada. Des de Junts entenem que la Llei ha de garantir la presència de totes les llengües de l’Estat, perquè la defensa de la diversitat lingüística, tal i com diu la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 5 de març de 2009, és una ‘raó imperiosa d’interès general’, que justifica determinades restriccions a les llibertats fonamentals de les empreses audiovisuals, sempre que aquestes restriccions siguin proporcionades.
- Productius
D’altra banda, també segons la Directiva europea, cada Estat membre de la UE pot exigir als prestadors de serveis de comunicació audiovisual, dirigits a les audiències situades en el seu territori, una contribució financera a la producció d’obra europea, per assegurar la preservació de la diversitat lingüística i cultural. Demanem, a través de l’article 117.2, que aquesta aportació sigui d’un mínim del 10% i no del 5% que proposa el Govern espanyol. “Si observem com han transposat la Directiva europea altres països del nostre entorn, comprovem que França ha establert entre el 20 i el 25% i Itàlia entre el 12,5% i el 20%”, destaca Calvo, que afegeix: “Com més recursos es generin, més podrem ajudar a la indústria audiovisual pròpia, especialment als productors independents que tenen assignada una quota del 70% d’aquesta contribució en el text actual”. Junts proposa que es reparteixi equitativament, reservant un 35% per les llengües pròpies de les diferents Comunitats Autònomes: català, gallec i eusquera. A més, la jurisprudència del TJUE permet exigir aquesta contribució a totes les plataformes que tinguin com a destinataris les audiències de l’Estat espanyol.
- Competents
Demanem que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) tingui competències respecte del control i supervisió dels continguts emesos en streaming o en plataformes d’intercanvi de vídeo a Catalunya. “A hores d’ara, la Llei no ho blinda, fent que el CAC passi a no tenir legalment control ni tan sols sobre els continguts dels mitjans públics online”, diu la diputada, que defensa que “el CAC mantingui plena competència sobre aquells prestadors de serveis audiovisuals d’àmbit autonòmic o local”.
Finalment, per millorar la qualitat del mitjans públics i la seva competitivitat calen més recursos. Per això, des de Junts demanem que les plataformes prestadores de serveis audiovisuals ajudin en el finançament de les corporacions de mitjans públics de comunicació, com ja es fa en el cas de la Corporació de RTVE. “Proposem que l’1,5% que rep aquest ens es reparteixi al 50% amb els altres mitjans públics autonòmics”.
Madrid, 13 d’abril de 2022
