La consellera Violant Cervera considera que el projecte de llei estatal de l’habitatge és “rescentralitzador” i
“regressiu” i que no aborda problemes estructurals com l’emergència habitacional o els desnonaments
La conselleria de Drets Socials, liderada per Violant Cervera, ha evitat 6.478 desnonaments durant el 2021. Això ha sigut gràcies a acords pactats amb la mediació d’Ofideute i amb la implementació del programa Reallotgem. Per aquestes mesures s’han destinat més de 14 milions d’euros.
També s’ha ajudat a 66.610 famílies, més de 200.000 persones, a pagar el lloguer. Per això s’hi han destinat 125.466.312 d’euros a ajuts ordinaris, que estan dirigits a les persones que no es troben en situació de vulnerabilitat imminent, però que s’hi podrien veure abocades si no compten amb una ajuda per a les despeses del lloguer del seu habitatge habitual. Aquests ajuts també representen un increment, respecte a l’any 2020, quan es van atorgar 60.790.
En total, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha destinat més de 140 milions d’euros a polítiques socials, la despesa més alta mai realitzada.
Ho ha explicat en roda de premsa la consellera de Drets Socials, Violant Cervera. La consellera també ha valorat el projecte de llei estatal de l’habitatge: “la llei estatal és recentralitzadora i no aborda els problemes estructurals en matèria d’habitatge com l’emergència habitacional o els desnonaments ni inclou mesures compensatòries com el lloguer social obligatori”. Cervera ha recordat que Catalunya té competència exclusiva en matèria d’habitatge i ha considera que la llei estatal és “regressiva” respecte la normativa catalana. En aquest sentit ha afirmat que manté la voluntat de presentar-hi un recurs d’inconstitucionalitat: “si no es rectifica en el tràmit al Congrés, demanarem dictamen al Consell de Garanties Estatutàries i recorrem al Tribunal Constitucional”.
La consellera ha reclamat més recursos a l’Estat per a habitatge en general i, en concret, per al bono-joven, així com la capacitat per establir criteris territorials propis. Cervera ha denunciat que l’Estat té intenció de convertir Catalunya en una simple “gestoria de l’Estat”: “volen convertir-nos en simples gestories de l’Estat. No se’ns permet, ni establir requeriments complementaris, ni regular la intensitat de l’ajuda en funció de la ubicació de l’habitatge en lloguer. Pel bono-joven tindrem el 14,5% dels recursos del programa, quan a Catalunya tenim el 17% dels joves de l’Estat”, ha explicat la consellera, qui ha afegit que “tal com està plantejat, el bono jovent només arribarà a 9.500 joves”.
Altres mesures que ha pres la conselleria de Drets Socials durant el 2021 son 339 pisos adquirits per tanteig i retracte, més de 3.500 en total, o 202 contractes formalitzats mitjançant el programa Reallotgem.
Barcelona, 10 de febrer de 2022.
