Durant l’any llarg de pandèmia que portem, les persones joves de Castellar (en especial, a partir dels 18 anys) han anat constatant que l’Administració en general i l’equip de govern de l’Ajuntament de Castellar en particular no els oferia alternatives de lleure i d’oci a l’ambient que ells mateixos han hagut de generar-se o bé virtualment, o a les places i als carrers.
Els joves socialitzen, hi hagi o no pandèmia. El que marca la diferència és si ho poden fer en un ambient segur i regulat a nivell sanitari, seguint al màxim les recomanacions, o s’han de buscar la vida per fer-ho, sovint en ambients menys segurs. Massa vegades, pel fet de fer-ho, generacions senceres de joves són jutjades i qualificades d’“imprudents”, “inconscients”. Sí, hi ha imprudència, incivisme i despreocupació, però malauradament aquestes no tenen edat. L’experiència vital no necessàriament ho cura.
Una necessitat que des de Junts per Castellar hem estat portant recurrentment a l’Ajuntament és la d’oferir a les persones joves del nostre municipi alternatives segures de lleure i d’oci; també nocturn, per què no, ara que ja es permet amb cautela. En dues ocasions, el desembre del 2020 (mitjançant moció al ple) i a principis d’any, en una reunió de la taula de crisi que des de Junts vam proposar recuperar, vam proposar que l’Ajuntament posés a disposició dels joves del poble diversos espais i equipaments de propietat municipal mitjançant activitats de lleure i d’oci. Aquesta és una de les més de 45 propostes que hem fet des de l’inici de la pandèmia, que l’equip de govern sembla haver recollit. Fa un parell de setmanes, gràcies a una col·laboració amb Creu Roja –a qui cal agrair la seva predisposició–, part de l’Espai Tolrà s’ha obert perquè de forma recurrent els joves del poble en puguin fer un ús segur i regulat.
Aquest és el camí. Però compte, caldrà que dediquem més esforços a aquesta part de la població si ens la volem guanyar. Aquesta reivindicació ve de lluny, molt abans de la pandèmia. Castellar s’ha de posar al dia per animar els seus joves a fer-hi vida. Un poble que es queda sense joves de 18 a 30 anys és un poble que es queda sense relleus al teixit associatiu, que perd joves emprenedors en benefici de les grans ciutats, que té menys artistes i consumidors de la indústria artística i cultural. La llista de desavantatges és llarga. Davant l’actual situació cal que els joves participem de les dinàmiques de l’Ajuntament per fer sentir la nostra veu.