Des de Junts per Castellar apostem fermament per tenir un municipi més endreçat i amable visualment.
En els darrers anys, s’han realitzat obres a molts carrers del poble sense tenir en compte totes les necessitats del veïnat i dels seus habitatges, en matèria de serveis i infraestructures viàries i de subministrament. Aquí ens centrarem en cinc d’aquests elements; és evident que n’hi ha més.
Un primer element és el lamentable estat del cablejat telefònic viari. Si a l’Eixample de Castellar estan totes les línies soterrades, ens preguntem nosaltres: per què quan es reforma un carrer a altres punts del municipi no es segueix el mateix criteri? Sembla que en comptes d’anar endavant, anem endarrere en aquest àmbit. No es poden fer les reformes integrals dels carrers precipitadament, amb l’objectiu que estiguin acabades abans de les eleccions municipals (com l’any 2019), ja que sovint queden coses a mig fer que es descuiden durant la resta del mandat. Cal recordar el lamentable accident de fa prop de tres anys pel qual un menor va resultar ferit (una bona cremada al braç) a la zona de la parada de bus
de l’Airesol D. Un camió va passar quan aquest esperava el bus i, al estar tan baix i mancat de manteniment el cablejat, va acabar trencant-se i colpejant al noi. Va ser traslladat immediatament a l’hospital. La premsa local no se’n va fer cap ressò i el cablejat de la zona segueix mal mantingut.
Un segon element és el cablejat viari d’energia elèctrica. Aquestes línies tampoc estan soterrades. Tenim cables per tot arreu, de forma desordenada i descuidada. En alguna ubicació en concret, fins i tot posant en risc la salut dels vianants a raó de les greus mancances de manteniment per part de les empreses concessionàries.
Un tercer aspecte que no s’ha vigilat aquests últims anys és la instal·lació d’antenes parabòliques a les façanes d’edificis. La normativa vigent defineix que s’han d’instal·lar a les teulades. El mateix passa en relació al cablejat d’aquestes antenes, així com també d’antenes de TV (ordinàries): no poden estar a la façana principal, sinó que han de baixar per patis interiors o façanes posteriors.
Un quart exemple d’aquesta deixadesa és l’incompliment sistemàtic de la normativa relativa als aparells d’aire condicionat. No es poden posar a la façana de l’edifici; han d’estar a la teulada o a les façanes posteriors.
El cinquè i últim tema problemàtic que us portem avui és la multitud d’obstacles innecessaris al terra de la via pública, complementada a més per la distribució sovint il·lògica de fanals que podrien aprofitar-se més per a la col·locació de senyals viàries (enlloc de tants suports de senyal independents), o la distribució de papereres i d’altres elements. Només cal veure, a mode d’exemple, la paperera instal·lada fa uns mesos a la Plaça de la Miranda just al davant d’un contenidor de rebuig. Una escena d’acudit de Lepe. Aquesta saturació d’obstacles innecessària als carrers és, a més, un factor que contribueix a la inaccessibilitat de la via pública per a persones amb una discapacitat visual o motora.
En conclusió, els carrers i infraestructures viàries de Castellar es mantenen poc i, sovint, malament. Cablejat instal·lat sense cap ordre ni criteri. Manca de control i compliment de les normatives que protegeixen l’estètica de les façanes.
Carrers reformats sense el criteri de circulació i evacuació d’aigua de la pluja de la via pública; només cal fixar-se en el nou Carrer Major. Asfaltat poc resistent que es desgasta a la mínima. Terres visualment dissonants amb l’habitatge del carrer. Només cal que visiteu el Carrer Verge de Montserrat de Sant Feliu del Racó (via adjacent a l’església), un dels principals carrers de vocació rústica del nostre municipi, condemnat a un asfaltat de calçada ordinària que no li fa justícia i que es va haver de reforçar a l’any de les obres.
És imperatiu, si volem un municipi cuidat i amb caràcter, que els diversos elements que composen els nostres carrers no generin visualment la deixadesa generada actualment en molts punts del municipi. Una deixadesa que projecta desordre i desatenció i que no es pot explicar sense el passotisme de les empreses encarregades del manteniment, sense el control lax d’aquesta mancança per part de l’Ajuntament, i sense la manca d’interès sistemàtica i injustificable de l’equip de govern per garantir el manteniment i la neteja.
