La unitat de l’independentisme és allò que en els moments més decisius del procés sobiranista ha marcat la diferència entre el que han estat èxits col·lectius, però que podrien haver estat grans fracassos amb conseqüències duríssimes. Les manifestacions més massives de la història recent d’Europa s’han produït a Catalunya sota el paraigües de la unitat de tota una societat que pacíficament reclama la llibertat de la seva nació.
En els moments en què hem anat junts ha sigut quan més contra les cordes hem posat a l’Estat espanyol. I també ha estat quan hem aconseguit més fites a nivell de país en el camí cap a la independència. Per tant, té molt més sentit que les forces sobiranistes afrontem els reptes de país des de la unitat, si és que realment es vol acabar la feina. Aquesta serà l’única manera de fer-ho perquè, si no, ens acabaran penjant d’un amb un.
I a banda del que pugui pensar un partit, el que veritablement importa és què diu la gent, i està molt clar: unitat. Si aquest procés ha evidenciat alguna cosa ha estat que som una societat amb un Govern, uns partits i unes entitats, no a la inversa. Això vol dir que Govern, partits i entitats estan i han d’estar en tot moment sota el control de la gent. I si aquestes organitzacions no fan cas del que la gent demana, s’hauran de buscar altres vies per donar resposta al clam de la ciutadania. La ciutadania té molt clar el que vol i, a més, des de fa molt de temps. Qualsevol intent d’entorpir, blanquejar o mercadejar amb la voluntat de la ciutadania està condemnat al fracàs, i la prova està en la decadència dels partits tradicionals i la constant ebullició de noves plataformes polítiques amb nous lideratges estretament vinculats a la societat civil. Ara més que mai hem d’afrontar la situació junts, perquè junts ho podem tot. La ocasió ho mereix. Les decisions que prenguem ara marcaran els propers 40 o 50 anys, com a mínim.
A Junts per Castellar ho tenim molt clar: els independentistes hem d’anar plegats. Des de la nostra presentació en societat el 17 de juny de l’any passat ho hem estat dient. O anem junts o tindrem quatre anys més de 155 a l’Ajuntament. La nostra porta sempre estarà oberta en pro de la unitat del sobiranisme. Volem un Ajuntament que, a banda de ser fidel als castellarencs i castellarenques, miri cap a Barcelona i no cap a Madrid.
