Ja són dos els presidents espanyols que s’han vist forçats a plegar per no comptar amb el suport dels partits independentistes. En Rajoy, per ser el màxim responsable de la repressió abans, durant i després del referèndum, i en Sánchez, per ser còmplice del 155 i un covard de cap a peus.
Darrere d’aquesta aparença fatxenda, de paraules maques i expressions grandiloqüents s’amaga un individu amb uns principis tan sòlids que no va trigar ni dos dies en llençar per la borda mesos de contactes amb la finalitat d’establir un diàleg bilateral entre Catalunya i l’Estat espanyol. I el més greu és que no ho va fer perquè el trigèmins d’Aznar l’acusessin de traïdor, sinó perquè les velles mòmies del seu propi partit li van llençar una nova OPA hostil, com ja varen fer quan el van derrocar de la secretaria general després del “no es no” a Rajoy. Corcuera, Guerra, González, Ibarra, Lambán… tots ells formen part d’una llarga llista de membres de la confraria de la pana, que són els qui realment segueixen ostentant el poder al PSOE.
Ara bé, Sánchez s’ho té ben merescut tot el que li puguin dir i fer aquesta gentola, perquè en el fons, no deixa de ser com ells. Ell va donar suport al 155 i, per tant, els socialistes són còmplices directes de PP i Cs en l’onada repressiva contra els catalans. Textualment, en el seu nou llibre, Sánchez diu que “el 155 fue como un bálsamo para Cataluña”. És evident que tenint aquesta visió dels fets, Sánchez no es mereix seguir a la Moncloa ni un segon més mentre depengui de nosaltres.
Per altra banda, són tan poca-soltes que ara que ja s’han rebutjat els seus pressupostos reconeixen que tenien un forat de vuit mil milions. Eren uns pressupostos purament electoralistes, fets des de la incompetència, i com és tradició, no s’hagués executat ni un 10% de les inversions destinades a Catalunya. Per tant, cap lliçó sobre responsabilitat política cap als partits independentistes, perquè nosaltres, a diferència d’ells, no hem amagat res en cap moment i ens hem mantingut allà on érem en tot aquest tràmit.
Recapitulant, està clar que qui governa contra Catalunya té els dies comptats al capdavant de l’executiu espanyol. Per això, per la nostra dignitat nacional, per totes les víctimes de la repressió, pels nostres interessos i per defensar Catalunya, el 28-A, ni un vot per als partits del 155.
