Va passar fa uns dies a l’estació d’Atocha de Madrid, durant la vaga de taxistes.
Albert Rivera, líder de Ciudadanos, va ser increpat per un grup de taxistes en vaga, que l’acusaven d’haver-los venut. A banda de titllar-lo de traïdor per haver donat suport a les plataformes de transport alternatiu (cal recordar que UBER, una de les plataformes de transport alternatiu, està assessorada a Espanya per Xavier Cima, marit d’Inés Arrimadas), Albert Rivera va ser insultat pel seu lloc de naixement.
I no li van dir “independentista de mierda”. Ni “soberanista de mierda”. Ni tan sols “nacionalista de mierda”.
Li van dir catalán de mierda.
Sí, catalán de mierda.
Potser es pensava que a ell no li tocaria. Que després de tants anys voltant per Espanya tot escampant odi contra Catalunya, ell quedaria com el català bo. Aquell català que ho és per no haver-ho pogut evitar, i que es protegeix de l’anticatalanisme llençant merda contra Catalunya i els catalans fins i tot abans que li ho demanin.
Doncs no. La bèstia que ja existia, però que ells s’han encarregat de fer créixer fins a perdre’n el control, ara amenaça de devorar-los també a ells.
L’estratègia ha funcionat mentre ha funcionat. Però ara que, tant en qüestions d’anticatalanisme com en moltes altres, hi ha alternatives electorals molt més radicals que Ciudadanos, aquests aprenents de bruixot comencen a tastar una dosi de la seva pròpia medecina.
Perquè a Espanya, ser català ja era sospitós. Però ells s’han encarregat de que la situació s’agreugés. Primer atacant el model d’immersió lingüística a les escoles. Després els mitjans de comunicació en català. I darrerament, inventant-se un conflicte social inexistent, per tal de vendre als espanyols la idea que a casa nostre la gent s’estomaca pel carrer.
Se’ns ha acusat de racistes, de xenòfobs, de supremacistes, i en el súmmum de la indecència moral, fins i tot de nazis.
Han estat molts anys de mentides i difamacions, amb el suport de moltes empreses de l’IBEX 35 i amb tot el ventall mediàtic espanyol al seu servei per tal d’escampar el seu missatge de crispació – quan no directament d’odi.
Tal faràs, tal trobaràs. Que ara Albert Rivera tasti una mica d’allò que s’ha dedicat a escampar sobre els catalans i sigui considerat – ell també – com a un “catalán de mierda” no deixa de tenir un regust de justícia poètica.
D’això se’n diu karma.
