Cada vegada és més evident que la informació és una forma de poder capaç de fer trontollar les bases de qualsevol institució o fins i tot països sencers. Certament, és un instrument que segons qui i com el tracti pot convertir-se veritablement en una arma propagandística per influir en l’opinió pública d’una manera determinada i totalment deslligada de la realitat objectiva.
El dret a la llibertat d’expressió és un dret fonamental contemplat i emparat per les Nacions Unides. Sempre hi ha grups d’interès, però, que tenen com a objectiu limitar aquest dret per controlar la ciutadania. Per aconseguir-ho, una de les eines més utilitzades al llarg de la història ha estat la censura, però l’aparició de les xarxes socials ha comportat un canvi de paradigma en aquest sentit. Aplicar una censura generalitzada en un país culte, modern i avançat com Catalunya seria ineficaç per part de l’Estat espanyol. És per això que ara, sota el paraigües d’Internet, l’estratègia és una altra.
El modus operandi ja no es basa en la prohibició de continguts, sinó en la tècnica de la desinformació, conegut en anglès com fake news. Es tracta d’ocultar informació sobre temes compromesos que incomoden els poders fàctics dirigents o bé fabricar informacions falses i posteriorment escampar-les via xarxes, amb l’objectiu de destruir l’adversari. Si a això li sumem la imminència d’un procés electoral que serà determinant pel futur immediat de Catalunya i d’Espanya, l’efecte de la desinformació pot ser determinant en el resultat.
Aquests dies tornen a aparèixer notícies que afirmen amb vehemència que els jubilats no cobraran la pensió si la República tira endavant, quan el govern del PP és qui s’ha polit el fons de reserva de les pensions i ha hagut de demanar un crèdit de deu mil milions per pagar-les. D’altra banda, poc se n’ha parlat dels contactes del CNI amb l’imam de Ripoll, artífex dels atemptats de Barcelona i Cambrils del passat agost, o de la corrupció i els responsable destapats en el judici del cas Gurtel… En un país democràtic i seriós, això hauria comportat la dimissió dels diferents responsables polítics. Mentrestant aquí, es condecoren els policies que van repartir garrotades l’1O contra els votants.
Aquests són alguns exemples de la desinformació que propugnen els poders de l’Estat. A mida que s’acostin les eleccions aquestes fake news aniran a més i el millor que podem fer, és fer pedagogia i explicar a la gent la realitat tal com és, perquè només així tindrem unes eleccions veritablement lliures i democràtiques.
