Ho tenim a tocar!
Fa una setmana i escaig que els catalans vam mobilitzar-nos massivament per expressar la nostra voluntat a les urnes en contra de la tirania de l’estat, que va sabotejar-nos i va intentar emmordassar-nos de totes les maneres que va poder.
Ara, superada ja aquesta etapa, se n’obre una altra. Ara ha arribat l’hora de la política en majúscules. Tots vam seguir molt de prop la compareixença al Parlament del president Puigdemont el darrer 10 d’octubre. La situació no era ni és fàcil ni confortable per a ningú. Com és ben sabut, el president va declarar la independència de Catalunya, malgrat que els seus efectes queden temporalment suspesos amb la finalitat de rebaixar la tensió creixent dels últims dies i propiciar la mediació i el diàleg.
És legítim que molta gent s’hagi desil·lusionat i estigui decebuda per la suspensió temporal de la declaració, però no ens hem de posar nerviosos. A molts ens va quedar un regust agredolç, però el moment requereix astúcia, perspicàcia i seny. Seria un error precipitar-nos ara, després d’haver recorregut aquest camí ple d’obstacles que vam emprendre anys enrere.
Amb el focus de la comunitat internacional a sobre nostre no podem fer ni un pas en fals. Com s’ha dit en reiterades ocasions que la Generalitat sempre tindrà la mà estesa a la negociació, sigui el govern espanyol o siguin mediadors internacionals. L’opinió internacional ha de constatar que hem fet tot el possible i, fins i tot, l’impossible perquè el que estem fent arribi a bon port perquè si no haurem perdut abans d’hora.
Malgrat estar en un moment delicat, que ningú es pensi que anem amb el lliri a la mà. Un cop s’esgoti el període de suspensió, la declaració d’independència entrarà en vigor, sigui quin sigui el resultat de la mediació. No hem estat els primers en fer-ho, Eslovènia n’és un exemple: van declarar la independència i la van suspendre durant uns mesos a fi d’arribar a acords i negociar amb el govern iugoslau. Per tant, ara hem d’estar més serens que mai i fer confiança al nostre govern que, de moment, ha complert estricta i satisfactòriament el full de ruta marcat. No és gens fàcil estendre la mà a qui t’amenaça amb empresonar-te, embargar-te el patrimoni, et titlla de colpista i reprimeix violentament els teus ciutadans. Però moltes vegades a la vida un ha de triar entre el que és correcte i el que és fàcil i, en aquest cas, creiem que estem fent el correcte.
